PAC 1 EL CANVI CONCEPTUAL

PAC 1 EL CANVI CONCEPTUAL

2-El canvi conceptual
Quan un concepte s’entén es constitueix un model mental. En aquest model mental les idees rellevants s’organitzen de manera coherent representant-se de manera coherent. Quan el model canvia, significa que s’ha fet un canvi conceptual, que és el resultat d’aprenentatge més significatiu que és pugui obtenir.
2.1-Argumentacions
A partir de l’anàlisi de les aportacions realitzades per tots els alumnes de l’assignatura al debat, la lectura de l’article de Miquel Domènech i Francisco Javier Tirado “Ciencia, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia” i del Bloc 1 “la construcció de models per al canvi conceptual” he anat creixent al voltant de conceptes i la seva relació entenent com aquests evolucionen i interactuen de manera que s’enllacen en el quefer de la societat la tecnologia i la ciència entenent-ho com quelcom constitutiu i definitori.
La ciència, la tecnologia i la societat ens aporta coneixement, aquest es transforma mitjançant l’experiència, i l’estudi dels factors que interrelacionats fan evolucionar les diferents estructures de coneixement produint el canvi conceptual, que en el meu cas s’ha produït gràcies ha entendre el significat i la implicació entre conceptes. En el primer mapa conceptual les relacions entre conceptes eren senzilles sense entendre la seva complexitat i comunicació. En el mapa final he ampliat el conceptes utilitzats, com per exemple Tecnologia educativa i Tic, conceptes cabdals a l’hora d’entendre tant la ciència com la tecnologia i la societat. Així doncs poc a poc me’n vaig anar adonant que l’estructura del primer mapa conceptual era inconnexa o orfe de sentit complert.
Gràcies a l’article de Domènech i Tirado he pogut entendre que la ciència i la tecnologia són elements essencials per a comprendre les societats contemporànies, no sent conceptes aïllats doncs la seva connecció ens capacita per arribar al coneixement. Per això també cal tindre en compte el paper de la psicologia i la seva relació amb la ciència sent objecte d’estudi, apareixent disciplines com la psicologia de la ciència i la psicologia social de la ciència on s’emfatitza els aspectes socials, culturals i simbòlics de l’activitat científica, assumint que els científics estan subjectes als mateixos processos psicosocials que les persones del carrer. Tot i això hem pogut veure com el seu objecte d’estudi defuig de l’estreta relació entre la ciència i la tecnologia i les transmissions culturals apareixent nous interrogants per la psicologia. A partir d’aquí he començat ha entendre que els tres conceptes cabdals d’estudi han de ser entesos com un tot que fa intel·ligible la realitat quotidiana que vivim.
Entre els conceptes de ciència i tecnologia he pogut entendre que les teories no constitueixen res que sigui aliè als fets. Podem dir que la ciència i la tecnologia tenen una relació complexa no sent dependents tenint en comú la producció i l’aplicació de coneixements. La societat i la ciència l’he argumentat a partir de la premissa que els afers culturals poden influir en la tasca científica. A partir de les disciplines que esdevenen de les ciències socials com són la sociologia de la ciència i la sociologia del coneixement científic, he entès l’evolució que han patit aquests dos conceptes arribant a les premisses que el coneixement científic s’ha d’entendre com un producte social i apostant per la defensa d’un enfocament empíric i naturalista. Així doncs evoluciono fins que entenc que el coneixement científic és una producció contextual i específica per això hem de tindre en compte la seva estructura i la situació on es produeix. Per últim la tecnologia i la societat els he entès des de l’evolució del determinisme passant pel tecnològic amb més detall, doncs baix aquest plantejament vaig tindre que defensar els meus arguments al debat. També però analitzant el social ja que alguns dels meus companys al debat van tindre que defensar aquest plantejament i reargumentar algunes de les argumentacions fetes des del tecnològic. Personalment tant plantejament com l’altre els veia escassos d’arguments a l’hora de defensar els fets i les relacions entre conceptes. Un perquè no pot aclarir el paper dels interessos socials en l’aparició de desenvolupament gràcies a les innovacions tecnològiques, i l’altre perquè no pot explicar les transformacions socials inesperades que produeixen algunes innovacions tecnològiques. És per això que al arribar al postulat d’heterogeneïtat , i analitzar la perspectiva interactiva i la del teixit sense costures, vaig entendre aquesta última com a nexe d’unió entre tecnologia i societat, entenent allò social i allò tecnològic com a un tot relacionat per les xarxes hetereogènies compostes per elements tècnics, socials i econòmics. Finalment entendre els tres conceptes requereix un tractament holísitic, amb la necessitat de l’estudi d’allò que és humà entenent la psicologia com a una ciència que defensa la producció de coneixement des d’una perspectiva que tingui en compte els elements analitzats fins ara.
El canvi conceptual però també ha vingut marcat amb bona mesura gràcies a les intervencions dels meus companys al debat i l’anàlisi del material facilitat per poder participar-hi. Sobretot destacaria el paper de les noves tecnologies i la seva implicació en el canvi que estan produint en el sistema educatiu. Els aprenentatges digitals, i la seva evolució tant pel que fa a l’alumnat com pel professorat, com s’adapten o evoluciona el procés d’ensenyança-aprenentatge baix el concepte de revolució tecnològica aplicada a l’educació. En tot això cal també tindre en compte la importància de la correcta utilització de les Tic en l’àmbit educatiu, ja que han de possibilitar a l’alumne d’estratègies i destreses perquè pugui construir el seu aprenentatge. Per això cal tindre en compte que cal utilitzar les noves tecnologies de manera reflexiva, en benefici de l’ensenyament i el seu procés, conduint a l’alumne a cercar entendre i gestionar la informació rebuda de tal manera que aquesta ens possibiliti realitzar reestructuracions conceptuals que ens condueixin cap a l’aprenentatge significatiu. Cal també entendre que els nostres alumnes han nascut en una societat marcada per la informació, així doncs hem d’entendre aquests avenços tecnològics com quelcom inherent a la societat, incloent el seu ús i la seva aplicació en tots els camps de la societat influint en l’educació de manera complerta incloent-les al currículum. Està clar però que no podem caure en un ús fraudulent de les noves tecnologies, no permetent que aquestes dominin la nostra vida els nostres instints mes bàsics, les nostres pulsions. No podem se alienats per elles, cal saber gestionar els nous valors que ens han vingut donats per l’evolució tecnològica, afectant a la societat requerint una readaptació dels seus hàbits, normes i relacions més bàsiques.
Per mi van ser molt importants els materials facilitats per preparar les argumentacions del debat. Destacaria el vídeo on s’exemplifica mitjançant unes animacions una conferencia donada per Ken Robinson, on fa un estudi de l’evolució històrica que ha patit l’educació fins arribar als nostres temps, analitzant l’estructura dels centres educatius i alguns “mites” que afecten al procés d’ensenyament-aprenentatge, dificultant la consecució de coneixement. Hi ha dos documents gràfics però que han marcat el meu procés en l’evolució del canvi conceptual. Aquests són les entrevistes que Eduard Punset realitza a Roger Schan i la que realitza a Ken Robinson. Apareixen en ambdues conceptes cabdals per entendre l’evolució que ha realitzat la societat i el paper que han adoptat les noves tecnologies en tot això. Entendre als ordinadors com una solució proporcionant experiències, apostant per un canvi en la mentalitat de les persones que gestionen en procés educatiu, la clau radica en el sistema i la seva organització. Cal canviar metodologies, realitzar treballs en equip, treballs d’investigació i recerca, per arribar a l’aprenentatge significatiu. Els professors han d’entendre i compendre que les seves pràctiques educatives han d’esdevindre models eficaços d’aprenentatge, introduint les noves tecnologies, interactuant amb elles per afavorir el procés de desenvolupament i arribar al aprenentatge significatiu dels conceptes i les seves relacions. Cal apostar per les situacions on la pràctica sigui la manera d’aprendre i relacionar-se, s’han de vivenciar els aprenentatges, aprenem fent. “Explica-m’ho i me n’oblidaré, mostram’ho i , potser me’n recordaré, implica-m’hi i potser ho entendré”. Benjamí Franklin (1706-1790)
Agafant l’argument de la pràctica com a mètode necessàri per arribar a l’aprenentatge m’agradaria relacionar-ho amb el concepte de creativitat, actitud necessària per a poder evolucionar. La creativitat unida a la passió i la capacitat d’arriscar ens condueix a experimentar canvis en la nostra vida que ens aporten noves sensacions i visions de la mateixa. La creativitat ens aportarà solucions als problemes per això cada individu ha de buscar i evolucionar en el seu element. Existim perquè imaginem i creem.
Així doncs i agafant com a referent tot l’exposat fins ara, entenc que l’aprenentatge de nous conceptes i la seva relació cal emmarcar-ho en la concepció constructivista per l’assoliment de l’aprenentatge significatiu, partint dels coneixements previs que tenia sobre els conceptes analitzats involucrant a l’alumne en el procés perquè tingui un paper actiu, constructiu i col·laboratiu, participació del debat, anàlisi i estudi del material proporcionat, realització d’activitats totes elles relacionades i connectades per finalment aconseguir realitzar un document final de síntesi en forma d’informe on incloíem el mapa conceptual. Hem construït coneixement seguint un procés pautat i progressiu de comprensió de conceptes, aplicació de tècniques i relació dels mateixos.