MODELANT HISTÒRIES

RESUM DEL CAS:

Els professors d'una escola d'Alpicat, han endegat un projecte interdisciplinari per treballar i aprofundir en aquelles competències que entenen com a fonamentals per afavorir el desenvolupament i l'autonomia dels alumnes en aquestes edats. Per això han organitzat una serie d'activitats dins i fora de l'aula on es partiran de situacions reals de la vida dels alumnes basant-se en experiències ja viscudes per ells per aconseguir que aquests desenvolupin un aprenentatge significatiu al construir escenaris que són familiars i aplicables per ells.

El treball es centra en el desenvolupament de les competències bàsique en els alumnes ja que aquestes són transferibles i multifuncionals, sent aplicables a múltiples situacions i contextos podent utilitzar-les per aconseguir molts i variats objectius i realitzar gran quantitat de tasques. Tenen un caràcter dinàmic i il·limitat, entenent la competència d’una persona en funció de la seva capacitat per resoldre problemes amb els medis propis. També tenen un caràcter interdisciplinari o transversal, incorporant aprenentatges procedents de diferents disciplines acadèmiques, sent per últim una trobada entre la equitat i la qualitat, trobant resposta a les necessitats reals de l’època en què vivim alhora que siguin assolides per tot l’alumnat.
Les competències han aparegut donada la necessitat de canviar la pràctica educativa i el procés d’ensenyament/aprenentatge que es duen a terme a les escoles on la importància es donen als coneixements més que no pas a la capacitat d’aplicar-los a situacions pràctiques , havent un predomini del saber sobre el saber fer.
Diferenciem dins de les vuit competències entre:

• Les competències comunicatives
  
• Competència comunicativa lingüística i audiovisual
  
• Competència artística i cultural
  

• Les competències metodològiques
  
• Tractament de la informació i competència digital
  
• Competència matemàtica
  
• Competència d’aprendre a aprendre
  

• Les competències personals
  
• Competència d’autonomia i iniciativa personal
  

• Competències específiques centrades en conviure i habitar el món
  
• Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
  
• Competència social i ciutadana
  

He marcat en vermell aquelles competències que emfatitza el programa o treball interdisciplinari contextualitzant anteriorment el treball competencial. Com que el programa inclou una serie d'activitats variades jo m'he centrat en una en concret que s'anomena “Anem al mercat” on es treballa identificar les monedes i els bitllets, resoldre situacions de compra amb preus expressats en euros, fer càlculs amb euros i cèntims , i resoldre problemes amb diners. Amb aquesta activitat a més a més es treballen els continguts de numeració i càlcul i mesura ajudant als alumnes a comprendre la realitat i a interactuar-hi. També es treballa la competència social i ciutadana al fer que els nens facin comptes al comprar alguna cosa i assegurar-se que els tornen bé el canvi. Finalment treballem l'ús oral de la llengua al ser fonamental per descriure processos i concepte, expressar raonaments i argumentacions, i comunicar discutir i validar el treball realitzat,


PREPARANT L'ESCENA.

Nivell i grau d'aplicació: Cicle inicial i mitjà de primària.
Unitat d'aplicació: Llengua catalana, matemàtiques, coneixement del medi, educació per al desenvolupament personal i la ciutadania.
Tecnologies utilitzades en l'experiència. Ordinador amb accés a Internet , càmera digital, PDI., pàgina web utilitzada com a recurs de l'activitat per treballar l'euro http://www.edu365.cat/euro/botigues9.htm, també s'utilitzen power-points, Excel i Google docs.
Tipus de centre: Centre ubicat a les afores d'una zona rural amb un nivell socio-cultural mig- alt, a deu minuts de la ciutat. El centre és concertat
Connectivitat: Wifi a tota l'escola
Ubicació dels recursos tecnològics. A totes les aules hi ha dos ordinadors, un pels alumnes i l'altre pels professors, es disposa també d'una pissarra digital interactiva a totes les aules i d'una sala d'ordinadors amb vint-i-cinc aparells, amb un canó de projecció i pantalla digital.

INFORMACIÓ DELS MESTRES:

Experiència docent. El que menys, porta cinc anys treballant amb l'ús de les TIC en el procés d'aprenentatge dels alumnes, doncs fa exactament aquest temps el centre va realitzar la inversió econòmica i va dotar totes les aules d'ordinadors i PDI , realitzant un curs en l'us i aplicació de les TIC en el procés d'ensenyaça-aprenentatge.
Grau de dificultat: Mig-Baix al ser activitats on s'utilitzen eines, programes i materials que utilitzen diàriament i les tenen incloses a la seva praxis diària.

DETALLS DEL CAS:

Els objectius finals del projecte és que els alumnes aprenguin mitjançant activitats simulades actituds i competències que els afavoreixi el seu desenvolupament de tal manera que puguin aplicar els aprenentatges assolits en situacions de la vida real interpretant i escollint les millors respostes en funció de les necessitats requerides. Podem afegir objectius més específics com:

• Identificar les monedes i els bitllets.
  
• Fer càlculs amb euros i cèntims, i resoldre problemes amb diners.
  
• Resoldre situacions de compra amb preus expressats en euros.
  

ACTIVITATS DE LA HISTÒRIA

Activitats previstes

• Posada en comú d’experiències relacionades amb situacions de compra,”pluja d’idees”
  
• Cerca d’informació relacionada amb els diferents establiments i productes que s’hi troben
  
• Organització de la informació
  
• Presentar la informació al mestre i reflexionar sobre el procés que s’està seguint
  
• Cercar material per construir els productes, les etiquetes etc...
  
• Realització d’un llistat amb els productes en format Excel, i compartir-lo amb el grup al Google docs.
  
• Aplicació de la pràctica, Anem al mercat.
  
• Realització per grups d’un document final explicant experiències i vivències referents a l’activitat
  
• Avaluació de l’activitat.
  

Metodologia: es pretén configurar un nou espai on els alumnes podran aprendre i adquirir capacitats sòlides i útils per a la seva vida. Per fer-ho possible, es procurarà destacar els aspectes següents:

• La promoció d’un aprenentatge eficaç per mitjà del qual l’alumnat relacioni el que aprèn amb el seu entorn natural i social. És per això que es realitzen aquestes activitats on l’alumne ha de desenvolupar la lectura d’imatges i textos de la vida quotidiana, de comprensió lectora, de redacció de vivències personals, de relació de conceptes i entorn, d’utilització de les noves tecnologies del coneixement i la informació, etc., per tal d’ajudar-los a prendre decisions i resoldre problemes relacionats amb la seva vida diària.

• La contribució al desenvolupament de les competències. Per exemple, al desenvolupament de la pròpia personalitat i autonomia, i de la capacitat de pensar i comunicar-se, propiciant que els alumnes llegeixin i exposin idees pròpies, vivències, fets... oralment i per escrit. Així mateix, per mitjà del treball en grup l’alumnat aprèn a tenir iniciativa, a conviure amb els companys i les companyes de l’escola i habitar el món del qual forma part.

Es van formar grups de quatre alumnes, cada grup va escollir un establiment i després de comprovar que cap es repetia van començar a pensar amb productes que es venien en aquestes botigues. Un cop fet el llistat de entre vint i quaranta productes van fer una aproximació al preu real del producte buscant informació del mateix. Desprès van construir material i van crear un mercat on els alumnes amb diners ficticis van experimentar diferents situacions de compra-venta. Posteriorment van realitzar una sèrie de reflexions individuals i grupals que van esdevenir un document final que van haver de presentar per grups a la resta de classe

Espais utilitzats

• Aula pròpia
  
• Aula d’informàtica
  
• Biblioteca del centre
  
• Google docs
  
• Zona del pati cobert
  

Temporització:

NOVEMBRE	DESEMBRE
15 de novembre: pluja d’idees (treball tot el grup, espai dins de l’aula)	12 de desembre: cerca de material i construcció (treball petit grup, espai:aula, biblioteca)
16 de novembre:cercar informació (treball en petit grup, espai: biblioteca,aula multimèdia)	13 de desembre: llistat de material (treball petit grup, espai:aula multimèdia)
21 de novembre: organització de la informació (treball petit grup, espai:aula)	14 de desembre: pràctica de l’activitat (treball tot el grup, espai:pati cobert)
22 de novembre: organització de la informació (treball petit grup, espai:aula)	15 de desembre: pràctica de l’activitat (treball tot el grup, espai:pati cobert)
28 de novembre:presentar la informació (treball petit grup, espai aula)	16 de desembre: realització document final (treball petit grup, espai:aula, aula multimèdia)
29 de novembre: presentar la informació (treball petit grup, espai:aula)	19 de desembre: realització document final (treball petit grup , espai: pati aula, aula multimèdia)
30 de novembre: cerca de material i construcció(treball petit grup, espai:aula, biblioteca)	20 de desembre: avaluació. treball tot el grup, espai: aula)

DIFICULTATS I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES.
Coordinació de tots els professors implicats en el projecte per fer el seguiment del mateix i l’avaluació del procés que s’estava seguint amb els altres professors. Al final es va establir una estona durant el patis de dimecres on es realitzava una reunió de quinze minuts amb els professors implicats.
Seguiment d’aquells alumnes que amb el seu treball durant les classe era insuficient per seguir els terminis marcats pel calendari presentat anteriorment. Aquest seguiment al principi es va fer una mica pel damunt i posteriorment es van crear unes rúbriques d’observació i es van anar fent anotacions cada classe alumne per alumne i grup per grup en relació a la seva evolució. Hi havia grups i alumnes en particular que van tindre que realitzar feina a casa.
Participació per igual i equitativa de l’alumnat dels grups, tant en el procés d’elaboració com en les presentacions dels treballs o documents finals. Per això es van utilitzar també les rúbriques grupals i individuals. A més a més d’una avaluació a nivell qualitatiu dels mateixos companys de grup en el document final, coavaluació.

SUPORT DE L’ACTIVITAT

Els mestres tutors de cada curs han rebut l’ajuda dels mestres de matemàtiques, català i coneixement del medi. A més a més han coordinat l’activitat amb la supervisió del coordinador de primària i el cap TIC del centre.

PAPER DEL PROFESSORAT

Presentació de l’activitat
Seguiment de l’activitat
Compliment dels terminis
Realitzar correccions i donar alternatives
Motivar als alumnes per fer la feina de manera col·laborativa
Realitzar avaluacions contínues del processos seguits tant quantitativament com qualitativament
Realitzar reunions amb els altres mestres per coordinar l’activitat
Avaluació dels aprenentatges realitzats

PAPER DELS ALUMNES

Cercar informació
Participació de les activitats amb una actitud col·laborativa
Compartir informació
Realització de tasques individuals pel bé grupal
Participació activa en el debat grupal tant en les activitats de petit grup com en les generals
Aplicació dels aprenentatges realitzats

HISTÒRIA COMPLERTA

(Entrevista a Martí Font professor de matemàtiques dels cicles inicial i mitjà del col·legi Terraferma)

Martí, quin és el motiu de realitzar un treball interdisciplinari en el vostre centre?

Home, doncs els treballs interdisciplinaris són oportunitats que tenim els mestres de realitzar activitats on els alumnes aprenen de manera més global entenent que els conceptes no només tenen una única manera de ser analitzats i tractats. Per això nosaltres amb una bona coordinació per part dels mestres aconseguim que els diferents aprenentatges vinguin marcats per les competències que tenen els alumnes, partint de les seves capacitats i interessos intentem arribar als aprenentatges.

Podem entendre el treball interdisciplinari com a font d’aprenentatge segur?

En el que ens centrem és en el procés, als alumnes els motiva treballar amb grup, buscar informació realitzar pràctiques i trencar amb les dinàmiques i estructures a les que estan habituats. Si el mestre guia l’aprenentatge i realitza una avaluació formativa del mateix procés crec, be jo i tots els metres que treballem en aquest centre, que els aprenentatges arriben als alumnes de manera més natural.

Així doncs que els aprenentatges resulten ser significatius?

En la gran majoria creiem que si, et posaré un exemple, des de que fem aquesta activitat els alumnes de cicle inicial participen en les jornades culturals organitzant unes parades de còmics i llibres de segona mà. En aquestes parades els alumnes de primer i segon de primària venen llibres a tots els alumnes de l’etapa, i et puc assegurar que son molt pocs els que tenen problemes a l’hora de tornar el canvi o cobrar bé el producte. Abans de realitzar el projecte els alumne de cicle inicial no participaven de l’activitat sent els de cicle mitjà qui muntava les paradetes. La veritat es que no pensàvem que fossin capaços de fer-ho (riu)

No se’ls hi fa monòton als alumnes de cicle mitjà realitzar les mateixes activitats que van fer a cicle inicial?

No, ja que no fan les mateixes activitats, l’estructura és la mateixa però les activitats no. A mesura que van pujant de curs el mestre va introduint noves estructures nous continguts i així els alumnes van motivant-se a l’aprendre coses noves. La quantitat de diners amb que es treballa a cicle mitjà no és el mateix que es treballa a cicle inicial. A cicle mitjà hi ha la figura del banquer que és qui deixa diners, els ciutadans ingressen els diners als bancs i els botiguers també i quan en volen van al banc i els treuen. El banquer pot canviar diners i donar-ne més però sempre que tingui garantia de cobrar-los analitzant el llibre de comptes de l’empresa, quan factura o els productes que té. Per exemple un banquer pot deixar una quantitat alta de diners a un botiguer per ampliar el negoci, o a un ciutadà per comprar-se un cotxe.

Parla’m de l’ús de les TIC, com veus als alumnes vers l’ús de les noves tecnologies?

Totalment progressius, encara que els alumnes que tenim dominen en un nivell molt alt les tecnologies i com és normal el seu ús a l’aprenentatge, tots saben entrar a l’ordinador buscar per Internet, entrar al seu correu enviar-se missatges electrònics. Els hi ensenyem a entrar a les pàgines web edu365.cat i xtec.cat i allí hi ha una sèrie de programes on poden practicar activitats de matemàtiques, català, anglès a casa, després a l’escola les passem a la PDI i la gran majoria les dominen ja que prèviament s’han posat a practicar a casa amb els seus ordinadors. Si vols realitzar un projecte motivant que tingui implícit l’ús de les TIC, els enganxa.

Quina importància té l'ús de les TIC en aquest projecte o pràctica?

Ho utilitzem com una eina més per transmetre, buscar i proporcionar coneixement. Els alumnes han de realitzar una serie d'activitats utilitzant l'ordinador, cercant en pàgines web, utilitzant un programa de càlcul, un de presentacions de diapositives per fer el recull d'experiències, han de practicar amb exercicis que poden trobar a pàgines web educatives i també han d'utilitzar la pissarra digital interactiva per fer les presentacions i realitzar les activitats que prèviament han practicat a casa. Com pots veure l'ús de les noves tecnologies és un fil conductor i possibilitador de l'aprenentatge en aquesta activitat. Per què? Doncs perquè és motivador per ells i necessari per assolir competències que avui en dia són necessàries més enllà de la digital hi ha un gran vincle amb la d'aprendre a aprendre i com és lògic la comunicativa i la matemàtica per la naturalesa del programa.

I els professor, quina es la vostra actitud o coneixements vers l’ús de les TIC ?

Jo veig una actitud molt positiva, tothom veu que les nostres aules estan dotades de canó i PDI, que tenim una aula d’informàtica amb vint-i-cinc ordinadors, i que si no utilitzem aquests recursos dels que disposem estem perdent oportunitats de ser millors professionals sense condicionar tota la nostra practica a l’ús de les TIC de manera irracional o incontrolada. Cal formar-se en la seva ús i dominar molt bé cadascuna de les eines utilitzades, doncs els nostres alumnes molts cops et passen per davant amb un simple clic doncs ells entenen els entorns virtuals com quelcom propi i quotidià, no ho veuen com una màquina o eina estranya, sembla que s’entenguin i es complementin.


Com realitzeu l’avaluació de l’activitat?
Doncs l’avaluació es realitza utilitzant unes rúbriques durant el procés on tots els professors van apuntant el treball que van realitzant el grup i cada alumne individualment, si pregunta si interactua amb els companys, si molesta. Per posteriorment fer-li les correccions pertinents. A part fem uns debats dels grups perquè ells diguin la seva i en podem treure informació de com ells gestionen i organitzen la feina a fer. Posteriorment realitzem l’activitat pràctica on els professor apunten comportaments i accions concretes, actituds i situacions que es van creant i per finalitzar realitzen la presentació del treball grupal on exposen les conclusions i vivències experimentades. Totes les anotacions es posen en comú i es tradueixen en una nota literal i una numèrica. La primera més qualitativa i la segona quantitativa.




Però això és molt més difícil que fer un examen escrit?

Si clar però utilitzant aquest tipus d'activitats trenquem amb el que els professors estem acostumats, amb el que ens trobem més còmodes i segurs, les classes magistrals tot i que moltes vegades es el que els professors realitzem no afavoreixen el desenvolupament de tots els alumnes ja que l'única font de coneixement és el mestre i les classes resulten ser molt monòtones i a vegades avorrides. Hem de recordar quan nosaltres érem alumnes quins comportaments mostràvem davant classes com les descrites. L'avaluació sembla més complicada però amb un treball sistemàtic i ordenat al final te n'adones de la riquesa del procés i de com els alumnes arriben a l'aprenentatge mitjançant les vivències, els intercanvis d'informació, la imitació i com adapten el viscut creant uns mecanismes que afavoreixen la resolució de problemes

Per finalitzar que li diries a un professor que no utilitza les noves tecnologies per afavorir l'aprenentatge dels seus alumnes?

Que vingues a la nostra escola i el convidaríem a passar uns quants dies amb nosaltres així veuria quina és l'actitud dels alumnes quan realitzes activitats on les TIC hi són presents. És qüestió de seguretat personal per això li aconsellaria que es formes i poc a poc anés introduint activitats on l'ús de les noves tecnologies hi fos present. Estem en l'era de la informació i els nostres alumnes són nadius digitals, ho hem de tindre en compte.

Moltes gràcies Marti per la teva atenció i predisposició, felicitats per la feina que esteu fent.
Gràcies a t

REVISIÓ DE LES PREGUNTES BREUS

TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: 5

CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 10

TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement :7

DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 0

CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 9

DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal:0

TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC:6

DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim:5

TC2)Les TIC són necessàries per transmetre els continguts 

als alumnes: 7

 DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social:2

MAPA CONCEPTUAL 2

PAC 1 EL CANVI CONCEPTUAL

PAC 1 EL CANVI CONCEPTUAL

2-El canvi conceptual
Quan un concepte s’entén es constitueix un model mental. En aquest model mental les idees rellevants s’organitzen de manera coherent representant-se de manera coherent. Quan el model canvia, significa que s’ha fet un canvi conceptual, que és el resultat d’aprenentatge més significatiu que és pugui obtenir.
2.1-Argumentacions
A partir de l’anàlisi de les aportacions realitzades per tots els alumnes de l’assignatura al debat, la lectura de l’article de Miquel Domènech i Francisco Javier Tirado “Ciencia, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia” i del Bloc 1 “la construcció de models per al canvi conceptual” he anat creixent al voltant de conceptes i la seva relació entenent com aquests evolucionen i interactuen de manera que s’enllacen en el quefer de la societat la tecnologia i la ciència entenent-ho com quelcom constitutiu i definitori.
La ciència, la tecnologia i la societat ens aporta coneixement, aquest es transforma mitjançant l’experiència, i l’estudi dels factors que interrelacionats fan evolucionar les diferents estructures de coneixement produint el canvi conceptual, que en el meu cas s’ha produït gràcies ha entendre el significat i la implicació entre conceptes. En el primer mapa conceptual les relacions entre conceptes eren senzilles sense entendre la seva complexitat i comunicació. En el mapa final he ampliat el conceptes utilitzats, com per exemple Tecnologia educativa i Tic, conceptes cabdals a l’hora d’entendre tant la ciència com la tecnologia i la societat. Així doncs poc a poc me’n vaig anar adonant que l’estructura del primer mapa conceptual era inconnexa o orfe de sentit complert.
Gràcies a l’article de Domènech i Tirado he pogut entendre que la ciència i la tecnologia són elements essencials per a comprendre les societats contemporànies, no sent conceptes aïllats doncs la seva connecció ens capacita per arribar al coneixement. Per això també cal tindre en compte el paper de la psicologia i la seva relació amb la ciència sent objecte d’estudi, apareixent disciplines com la psicologia de la ciència i la psicologia social de la ciència on s’emfatitza els aspectes socials, culturals i simbòlics de l’activitat científica, assumint que els científics estan subjectes als mateixos processos psicosocials que les persones del carrer. Tot i això hem pogut veure com el seu objecte d’estudi defuig de l’estreta relació entre la ciència i la tecnologia i les transmissions culturals apareixent nous interrogants per la psicologia. A partir d’aquí he començat ha entendre que els tres conceptes cabdals d’estudi han de ser entesos com un tot que fa intel·ligible la realitat quotidiana que vivim.
Entre els conceptes de ciència i tecnologia he pogut entendre que les teories no constitueixen res que sigui aliè als fets. Podem dir que la ciència i la tecnologia tenen una relació complexa no sent dependents tenint en comú la producció i l’aplicació de coneixements. La societat i la ciència l’he argumentat a partir de la premissa que els afers culturals poden influir en la tasca científica. A partir de les disciplines que esdevenen de les ciències socials com són la sociologia de la ciència i la sociologia del coneixement científic, he entès l’evolució que han patit aquests dos conceptes arribant a les premisses que el coneixement científic s’ha d’entendre com un producte social i apostant per la defensa d’un enfocament empíric i naturalista. Així doncs evoluciono fins que entenc que el coneixement científic és una producció contextual i específica per això hem de tindre en compte la seva estructura i la situació on es produeix. Per últim la tecnologia i la societat els he entès des de l’evolució del determinisme passant pel tecnològic amb més detall, doncs baix aquest plantejament vaig tindre que defensar els meus arguments al debat. També però analitzant el social ja que alguns dels meus companys al debat van tindre que defensar aquest plantejament i reargumentar algunes de les argumentacions fetes des del tecnològic. Personalment tant plantejament com l’altre els veia escassos d’arguments a l’hora de defensar els fets i les relacions entre conceptes. Un perquè no pot aclarir el paper dels interessos socials en l’aparició de desenvolupament gràcies a les innovacions tecnològiques, i l’altre perquè no pot explicar les transformacions socials inesperades que produeixen algunes innovacions tecnològiques. És per això que al arribar al postulat d’heterogeneïtat , i analitzar la perspectiva interactiva i la del teixit sense costures, vaig entendre aquesta última com a nexe d’unió entre tecnologia i societat, entenent allò social i allò tecnològic com a un tot relacionat per les xarxes hetereogènies compostes per elements tècnics, socials i econòmics. Finalment entendre els tres conceptes requereix un tractament holísitic, amb la necessitat de l’estudi d’allò que és humà entenent la psicologia com a una ciència que defensa la producció de coneixement des d’una perspectiva que tingui en compte els elements analitzats fins ara.
El canvi conceptual però també ha vingut marcat amb bona mesura gràcies a les intervencions dels meus companys al debat i l’anàlisi del material facilitat per poder participar-hi. Sobretot destacaria el paper de les noves tecnologies i la seva implicació en el canvi que estan produint en el sistema educatiu. Els aprenentatges digitals, i la seva evolució tant pel que fa a l’alumnat com pel professorat, com s’adapten o evoluciona el procés d’ensenyança-aprenentatge baix el concepte de revolució tecnològica aplicada a l’educació. En tot això cal també tindre en compte la importància de la correcta utilització de les Tic en l’àmbit educatiu, ja que han de possibilitar a l’alumne d’estratègies i destreses perquè pugui construir el seu aprenentatge. Per això cal tindre en compte que cal utilitzar les noves tecnologies de manera reflexiva, en benefici de l’ensenyament i el seu procés, conduint a l’alumne a cercar entendre i gestionar la informació rebuda de tal manera que aquesta ens possibiliti realitzar reestructuracions conceptuals que ens condueixin cap a l’aprenentatge significatiu. Cal també entendre que els nostres alumnes han nascut en una societat marcada per la informació, així doncs hem d’entendre aquests avenços tecnològics com quelcom inherent a la societat, incloent el seu ús i la seva aplicació en tots els camps de la societat influint en l’educació de manera complerta incloent-les al currículum. Està clar però que no podem caure en un ús fraudulent de les noves tecnologies, no permetent que aquestes dominin la nostra vida els nostres instints mes bàsics, les nostres pulsions. No podem se alienats per elles, cal saber gestionar els nous valors que ens han vingut donats per l’evolució tecnològica, afectant a la societat requerint una readaptació dels seus hàbits, normes i relacions més bàsiques.
Per mi van ser molt importants els materials facilitats per preparar les argumentacions del debat. Destacaria el vídeo on s’exemplifica mitjançant unes animacions una conferencia donada per Ken Robinson, on fa un estudi de l’evolució històrica que ha patit l’educació fins arribar als nostres temps, analitzant l’estructura dels centres educatius i alguns “mites” que afecten al procés d’ensenyament-aprenentatge, dificultant la consecució de coneixement. Hi ha dos documents gràfics però que han marcat el meu procés en l’evolució del canvi conceptual. Aquests són les entrevistes que Eduard Punset realitza a Roger Schan i la que realitza a Ken Robinson. Apareixen en ambdues conceptes cabdals per entendre l’evolució que ha realitzat la societat i el paper que han adoptat les noves tecnologies en tot això. Entendre als ordinadors com una solució proporcionant experiències, apostant per un canvi en la mentalitat de les persones que gestionen en procés educatiu, la clau radica en el sistema i la seva organització. Cal canviar metodologies, realitzar treballs en equip, treballs d’investigació i recerca, per arribar a l’aprenentatge significatiu. Els professors han d’entendre i compendre que les seves pràctiques educatives han d’esdevindre models eficaços d’aprenentatge, introduint les noves tecnologies, interactuant amb elles per afavorir el procés de desenvolupament i arribar al aprenentatge significatiu dels conceptes i les seves relacions. Cal apostar per les situacions on la pràctica sigui la manera d’aprendre i relacionar-se, s’han de vivenciar els aprenentatges, aprenem fent. “Explica-m’ho i me n’oblidaré, mostram’ho i , potser me’n recordaré, implica-m’hi i potser ho entendré”. Benjamí Franklin (1706-1790)
Agafant l’argument de la pràctica com a mètode necessàri per arribar a l’aprenentatge m’agradaria relacionar-ho amb el concepte de creativitat, actitud necessària per a poder evolucionar. La creativitat unida a la passió i la capacitat d’arriscar ens condueix a experimentar canvis en la nostra vida que ens aporten noves sensacions i visions de la mateixa. La creativitat ens aportarà solucions als problemes per això cada individu ha de buscar i evolucionar en el seu element. Existim perquè imaginem i creem.
Així doncs i agafant com a referent tot l’exposat fins ara, entenc que l’aprenentatge de nous conceptes i la seva relació cal emmarcar-ho en la concepció constructivista per l’assoliment de l’aprenentatge significatiu, partint dels coneixements previs que tenia sobre els conceptes analitzats involucrant a l’alumne en el procés perquè tingui un paper actiu, constructiu i col·laboratiu, participació del debat, anàlisi i estudi del material proporcionat, realització d’activitats totes elles relacionades i connectades per finalment aconseguir realitzar un document final de síntesi en forma d’informe on incloíem el mapa conceptual. Hem construït coneixement seguint un procés pautat i progressiu de comprensió de conceptes, aplicació de tècniques i relació dels mateixos.